3r Mercat de les espècies,productes i artesanía.Argençola 15 juny 2013
Es tracta d’una exposició basada en el llibre de cuina més antic escrit en català, el Llibre de Sent Soví (1324), on la idea central és aprofundir en Les espècies que apareixen al Llibre. Acompanyen als plafons informatius elements interactius per veure i olorar, plantes vives en test de les Espècies Mediterrànies, i parts seques de les espècies tropicals; per compartir, una llibreta on apuntar com cadascú prepara les 8 receptes escollides per l’exposició; i per interactuar, dibuixos per pintar per als més menuts i un concurs d’endevinar 5 especies per l’olfacte.
El Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari de cuina medieval d’autor anònim i escrit en català antic. Els dos únics manuscrits que es conserven provenen d’un llibre originari que data de 1324, l’autor del qual és anònim i avui dia és un misteri.
Els productes que apareixen a les receptes són molt variats, alguns venen dels sabors de la Roma antiga, basada al seu torn en la de l’antiga Grècia, i altres aportats per la cultura àrab i jueva, entre els quals es poden esmentar el sucre, l’arròs, la canyella, el safrà, l’albergínia, la carxofa, l’espàrrec, etc.
S’ha de tenir en compte que aquestes obres havien estat escrites per a les cuines de les cases més refinades de la societat medieval, ja que molts dels productes que apareixen eren de difícil accés per al públic en general. L’alimentació era en aquells anys un dels elements més clars i categòrics per diferenciar la població i classificació social.
Al llibre hi ha algunes de les bases de la cuina catalana actual: pràcticament tots els guisats comencen amb un sofregit de ceba i cansalada (el tomàquet actual encara va trigar uns quants segles a introduir-se ja que encara no s’havia descobert Amèrica) i acaben sempre amb una ‘picada’, molt elaborada i especial per a cada recepta. Normalment estaven fetes amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques, amb l’afegit d’un toc agre i un altre dolç.
Les espècies tenien molt a veure, algunes de les salses, els adobs i les picades estaven fetes amb safrà, farigola, julivert, alfàbrega, coriandre, lletsons, verdolaga, all, ceba, marduix, mostassa, “oruga”, i d’altres tropicals com la canyella, gingebre, pebre, clau, nou moscada, nou d’Amomum grana paradisi. Gràcies a l’activitat del comerç català, sobretot entre els segles XIII-XIV al Mediterrani, l’entrada d’espècies provinents dels intercanvis amb els àrabs va ser realment important. Les espècies ajudaven a donar un millor sabor als aliments i també s’usaven per a la conservació de determinats productes.
