Monthly Archives: Mai 2014

La pomera (Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) Syme)

??????????

La pomera (Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) Syme) és un arbre caducifoli no espinós de la família de les Rosàcies que pot mesurar fins a 10 m d’altura. La seva presència majoritària es deu al seu cultiu, encara que de vegades s’escapa i creix subespontani en els mateixos llocs on trobem la poma silvestre.

La pomera salvatge es distingeix per les fulles madures sense pèls, i el fruit petit, àcid i astringent. Abasta una distribució Eurosiberiana, des del nord de la península fins a l’Àsia, de on probablement la van portar els antics romans. Creix en matolls i boscos caducifolis poc densos, en llocs plujosos de l’estatge montà, de 100 a 1800 m d’altitud. Vaja, que li agrada una mica de fred.

Són nombroses les varietats de pomera, les més conegudes són la Golden Delicious (daurada), Red Delicious (vermella), Granny Smith (verd brillant), Starkrimson (vermella, polpa cotonosa) , Gala (groga), Fuji (verda), Starking, i un llarg etcètera. Cada recó del nostre país tenia varietats locals i autòctones, que cal recuperar pel sabor dels seus fruits i fortalessa dels arbres. Entre moltes altres trobem l’anomenada sang de llebre, morruda, morro de vedell, del ciri, cul de truja, de gel o reineta (verda, tardana), aquesta darrera considera per a molts la reina de les pomes.

Gràcies al contingut en fibra de la poma ens regala propietats beneficioses. Aquesta fibra és un regulador intestinal, que pot anar be per a l’estrenyiment o per diarrea, depenent de com es prepari. La pectina soluble es troba sobre tot a la polpa, que menjada bullida, al Forn o ratllada (on apareixen els tanins astringents) està indicada en casos de diarrea. Per contra, quan la mengem amb pell, rica en fibra insoluble, és útil per l’estrenyiment.

Aquestes fibres son ideals per espessir en fer una melmelada o una gelea. La poma es menja, pelada o sense pelar, i se’n fan compotes, xarop, sidra, vinagre.

Les flors seques s’han fet servir tradicionalment en forma d’infusió per problemes bronquials, però malaguanyades doncs ens quedem amb menys fruits i ja n’hi han altres especies que poden fer aquesta acció. Barrejades flors i fulles s’empraven per alleugerir la febre.

Barrejada la polpa de la poma amb oli d’oliva en resulta una mascareta eficaç per a pells cremades o resseques.

El vinagre de poma en forma de fregues millora el dolor muscular, pot curar fongs als peus (peu d’atleta) i és un bon desodorant natural.

No és tòxica, però tots els integrants de la família de les rosàcies tenen uns components a les llavors que en menjar-les es transformen en cianur tòxic, tot i que les llavors d’una sola poma no ens produiran cap mal.

Temps de Cireres! Amaga el Cirerer! Prunus avium (L.) L.

cireres

Si comences a menjar-ne… ja no pots parar. Dolces, carnoses, sucoses i precioses, un plaer de mastegar!

Del cirerer es fan servir els fruits, les fulles i la resina. Dels fruits se n’aprofita tot: la polpa com aliment, el pinyol per a fer coixins tèrmics i el peduncle com medicinal.

Com aliment es mengen com a fruita de temporada, se’n fan coques (com les que trobareu a Reus), melmelades, gelees, almívar, vinagre o macerades en alcohol o vi. Aquestes receptes les tindreu al llibre que estem coent a foc lent amb la Maria de Al pot petit hi ha…

La bibliografia consultada que fa referència als usos medicinals tradicionals relacionen la fulla i el peduncle del fruit de cirerer, tot fent-ne infusions, per ajudar a eliminar orina i en problemes hepàtics, per afeccions reumàtiques i gota, així com per grip i refredats. Fins i tot la resina, tal com diu la Caterina Solé al llibre “Fruits silvestres del Pirineu”, antigament es xuclava com un caramel pels refredats. I l’Antoni Argelet a les “Plantes Medicinals del Pallars” en fa referència a les fulles en fregues de la decocció per contusions i dislocacions barrejada amb flors de saüc, farigola i un xic de sal. Aquesta fulla també es feia servir per cremades i per a desinfectar ferides.

Originari de la zona que queda entre el mar Negre i el mar Caspi, la seva distribució actual és Eurosiberiana. Tot i ser un cultiu freqüent se’n troben exemplars silvestres a Catalunya als boscos caducifolis humits i zones muntanyoses plujoses, a la vora dels rius, de 100 a 1700 metres d’altitud. A Espanya, es troba al nord, des de Portugal fins als Pirineus. És un dels fruiters que tolera millor l’hivern i necessita moltes hores de fred per a una correcta floració. Normalment li calen unes 1000 hores de fred, per això acostuma a florir tard, un cop passades les darreres gelades primaverals.

El Cirerer, de la família de les Rosàcies, és un arbre que perd les fulles a l’ hivern. D’una altura de 10 metres , però amb exemplars vells de fins a 20 metres, disposa d’una escorça brillant que es desprèn en làmines de textura semblant a un full de paper. Les fulles son grans amb dents irregulars, i flors blanques i flairoses, amb 5 pètals de 9-15 mm.

El cirerer és un dels fruiters típics de les hortes de les nostres terres ocupant un lloc privilegiat, ja que els seus fruits són apreciats per nens i adults. Existeixen moltes varietats de cireres, l’ideal és intentar recuperar alguna de les varietats antigues en desús ja que la seva adaptabilitat al terreny és més gran i tot que solen tenir menys producció la qualitat dels seus fruits ens recompensa amb escreix. És dels arbres més tardans a florir i més ràpids en fructificar.

Tal com esmento al llibre “El Huerto” i “El Bosque” de Larousse, és un arbre poc exigent en nitrogen, s’adapten amb facilitat a qualsevol tipus de sòl però prefereix els sòls lleugers i lleugerament calcaris, tot i que si tenim un sòl molt pesat i massa alcalí podem tenir problemes de clorosi fèrrica.

Depenent del port de la varietat que hem escollit, plantarem els arbrets ja empeltats a una distància de entre 6 i 12 metres. Un cop plantats, els regarem abundantment per ajudar a un bon arrelament. Durant el temps d’adaptació i arrelat és bo fer regs constants per facilitar un creixement sa i constant. Un cop el cirerer està arrelat no necessita reg, tot i que sempre dependrà de les nostres condicions climàtiques i de la varietat que hem decidit plantar. Si la nostra pluviometria anual és escassa, haurem d’estar a punt per regar més sovint o escollir varietats adaptades al secà.

Durant els primers anys de cultiu podem encoixinar amb palla els peus dels arbres, així conservarem la humitat del sòl i els protegirem d’herbes competitives. Un cop l’arbre ja té un bon port és millor deixar-los amb el sòl al descobert.

Això si! Són sensibles als canvis climàtics bruscos, de manera que escollirem per a ells un lloc ben protegit, ja sigui en pendents, fons de valls o a prop de parets. No suporten les gelades tardanes i els corrents de vent directes.

Compte!! Ho se per experiència! És un arbre molt sensible a la poda, ja que les cireres neixen en els brots joves que s’estiren cada any. Només tallarem els brots i branques seques o danyades just després de la fructificació i abans de la caiguda de les fulles, a l’estiu, que és quan l’arbre accepta més els possibles talls o ferides. No el toqueu durant l’ hivern. Hem de tenir cura ja que és un arbre molt sensible a les ferides per poda i se’ns pot infectar ràpidament i assecar branques senceres. És bo disposar de pasta cicatritzant i untar les ferides just després del tall.

Els cirerers de vegades poden presentar problemes de pol·linització i aquesta funció la realitzen les abelles, pel que és necessari mantenir una bona biodiversitat en el nostre hort. Acompanyar-lo de tota una colla de plantes aromàtiques ens ajudarà.

Un dels problemes habituals en el cultiu dels cirerers, són els ocells, ja que solen ser més ràpids que nosaltres a detectar la maduresa del fruit i en pocs dies ens deixaran sense cireres, fins i tot quan encara estan verdes. Si els arbres encara són petits els podem cobrir amb una tela de malla per evitar l’atac. Si són ja arbres adults que acostumen a tenir un port molt alt i extens, una solució factible és compartir, ja que els ocells acostumen a menjar-se els fruits de les branques altes i nosaltres ens quedem amb les branques baixes, així hi ha per a tots!

Un altre problema important i molt perjudicial és la gomosi, que és la secreció de resina per l’escorça de l’arbre. Això es deu normalment a l’asfíxia radicular per entollament o per la presència d’un fong per aquestes mateixes causes. En aquest cas procedirem a ventilar el sòl amb una bona escarda i si el problema persisteix tallarem les branques que s’assequin i les untarem amb pasta cicatritzant i fungicida per evitar l’extensió de la malaltia. Si tot i així, persisteix, només tindrem l’opció de tractar l’arbre amb algun fungicida i mantenir el sòl ben airejat. La gomosi és una malaltia de difícil tractament i pot assecar tot l’arbre en poc temps.

Per evitar atacs de pugons hem de mantenir el sòl ventilat i airejat i no tenir excés de nitrogen. Els ruixats preventius amb purí d’ortiga i/o all donaran vitalitat i força a l’arbre per ser resistent a possibles atacs.

Recol·lecció: Les cireres no maduren fora de l’arbre. Així doncs haurem d’estar prou atents per recollir-les en el seu punt òptim i ser prou audaços per avançar-nos als ocells .
La seva maduració és de les més ràpides, ja que les cireres estan a punt d’assaborir en només 100 dies després de la floració.

Prunus avium (L.) L. 4

Us deixo l’enllaç on està penjat el podcast per escoltar a l’Astrid van Ginkel parlant d’herbes aromàtiques i medicinals útils al programa:

Pagesos de ciutat a partir del minut 6 i 50’’ http://programes.laxarxa.com/programa/pagesos-de-ciutat

radio

 

 

Ja em acabat una altra edició que fem cada any a El Laberint amb els dos grups de matí i tarda plens.

En el marc incomparable del Jardí i els edificis emblemàtics es fa un curs de 5 dies que coincideix de ple amb la primavera   “Les plantes aromàtiques. Identificació, reproducció, conreu i usos casolans”. 

Es tracta de un curs per aprendre a conèixer i cultivar a casa de manera ecològica si es te una mica de terra al jardí o a l’hort o, sinó en un contenidor, les plantes aromàtiques, medicinals, cosmètiques o culinàries silvestres útils. També volem ensenyar a mes dels usos, de quina forma es poden aprofitar, com es recol•lecten herbes de qualitat de forma sostenible a mes de com conservar-les.

laberint2

laberint1

Us deixo l’enllaç per escoltar a l’Astrid van Ginkel parlant d’herbes aromàtiques i medicinals útils a el programa:  Pagesos de ciutat.

Demà dissabte 24 de maig, de 10 a 11h

web de Ràdio Santa Perpètua : http://staperpetua.org/inici.php

radio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

r.tarrega

http://podcast.radiotarrega.cat/?p=archive&cat=bb_-_herbes_remeieres&boca=true

 

 

Us deixo el vídeo des del plató de “Vespre a la 2” de TV2 amb el Marc Estévez Casabosch i les Àvies remeieres de La Garrotxa

tv2 video blog http://www.rtve.es/alacarta/videos/vespre-a-la-2/vespre-2-astrid-van-ginkel-herbes-remeires/2546489/

Taller – III Congreso de alimentación consciente – 1 y 2 de diciembre de 2012

video blog www.youtube.com/watch

Remeis casolans des d’Agramunt

video blog1 http://www.tv3.cat/videos

 Fira de Sant Ponç  – Barcelona Televisió

video blog2 http://vimeo.com

“Botànica a la cuina, una tradició o una moda” Les espècies, i les herbes i flors silvestres.

Jornada Tècnica a Argençola

dissabte 7 de juny al matí. En el marc del IV Mercat de les Especies d’Argençola el 7 i 8 de juny 2014

MERCAT ARG.JUNY

Dia: Dissabte 7 de juny
Horari: de les 9 del matí a les 2 del migdia
Lloc: Sala Polivalent de l’Ajuntament d’Argençola
Destinada a: Professionals del sector gastronòmic, mestres d’escoles de cuina, xefs de restaurants i altres interessats. També es vol generar un espai d’intercanvi de coneixements entre productors, indústries, associacions de consumidors i interessats en general amb els professionals.

Preu: gratuïta
Aforament: 60 places
Cal inscripció prèvia al mail: associacioeltrill@gmail.com
Per a més informació: http://www.eltrill.org

 Objectius:

Posar en valor totes aquelles espècies desaprofitades que estan al nostre abast proper.

Conèixer la natura que ens envolta i posar nom a les herbes que xafem.

La interacció amb la natura dona peu a l’aprofitament.

Recuperar l’aprofitament d’herbes silvestres.

Volem gustos nous i saludables i els tenim molt a prop.

Les espècies no són nomes canyella, nou moscada i clau, també ho son el romaní, farigola, llorer, marduix, hisop, o l’all rosa.

Recol·lectar de forma sostenible i segura.

Com fer-les servir, quins preparats es poden fer i amb quins altres ingredients

 Programa:

– A les 9 del matí: Presentació de la Jornada

– D’un quart de 10 a tres quarts de 11 del matí: “Gastrobotànica, plantes silvestres a la cuina. Tradició o negoci d’avantguarda?” a càrrec d’Evarist March, Etnobotànic, director de Naturalwalks i col·laborador del Celler de Can Roca

– De tres quarts de 11 a les 11 del matí: Pausa – D’un quart de 12 a les 12 del migdia: “Quines Espècies es troben a Catalunya i on es distribueixen. Identificació, recol·lecció i aprofitament de flors, fruits i herbes silvestres comestibles” a càrrec d’Astrid van Ginkel, assessora i divulgadora sobre els usos de les plantes, responsable de http://www.fitomon.com

– De les 12 a tres quarts de 1 del migdia: “Gastronomia salvatge i cuina silvestre: com utilitzar i preparar les herbes per incorporar-les a la dieta i a la cuina casolana”, a càrrec de Montserrat Enrich de http://www.gastronomiasalvatge.com

– De tres quarts de 1 a dos quarts de 2 del migdia: “Valor emocional i eco turístic del paisatge comestible que ens envolta: coneixement, oportunitats pel territori i riscos” a càrrec de Marc E. Casabosch, escriptor i comunicador. Autor entre d’altres del llibre “Deliciosa Natura, un món d’aventures comestibles per descobrir flors, herbes i fruits silvestres”

– A dos quarts de 2 del migdia: Cloenda de la Jornada Tècnica i Degustació de plats elaborats amb espècies, flors i fruits i/o herbes silvestres de temporada que portin els participants.

Un matí productiu!!

Varem fer una avaluació sobre la biodiversitat útil d’un jardí i un hort a Manresa, trobant mes de 25 espècies útils al jardí, i mes de 50 especies a l’hort. En un matí i espai reduït quasi 100 vegetals aprofitables.

foto blog manresa

Ja tenim aquí l’all rosa! Aquest any s’ha fet esperar i ha florit una mica mes tard.

Anomenat també All de bruixa, en castellà  Ajo rosado, de bruja, o de culebra, i en llatí  Allium roseum L.  de la família de les Liliàcies. Fa de 20 a 80 cm d’alçada depenent de les pluges de primavera. De caire Mediterrani, viu en marges, talussos, i vores de camps i camins. Recollim les flors però Compte ! , cal deixar flors a cada planta. Amb elles es pot fer un macerat amb oli d’oliva per afegir a quasevol plat que desitgem un aroma lleuger de all. Es pot fer una truita, o afegir pel damunt d’un ou fregit. Afegides a un plat de pasta, amanides o verdura. Una delícia és arrebosat.

all rosa blog

 

Imatge

Inscripcions obertes pel proper “Curs pràctic de preparats i remeis casolans amb plantes útils”, Cervera.

PAM 1