Category Archives: Hort

Aprofitament de les Flors d’Alfàbrega, Albahaca (Ocimum basilicum L.).

alf

Planta anual de la Família de les Labiades que pot arribar a fer 60 cm. És una planta què ens ha arribat d’Àsia i únicament viu si la Cultivem.

Es recol•lecten les fulles mes grans de sota y per què es faci mes gran i duri mes temps, s’han d’anar tallant les flors tan aviat surten. Aquest és el moment de fer oli aromàtic tot macerant les flors en un oli vegetal.
Les fulles picades al moment, sinó s’oxiden de seguida i s’enfosqueixen, serveixen per a condimentar amanides, arròs, pasta, patates, sopes de verdures, bolets, ous, guisats de qualsevol tipus. Una manera és fer salses per a acompanyar, la mes coneguda és el pesto. Es pot consumir fresca o seca, però quan es desseca perd moltíssim l’aroma. Jo faig un preparat de les fulles, all i oli, i ho congelo en petites porcions, que utilitzo durant el hivern. Les fulles tenen propietats medicinals, doncs afavoreixen la digestió i ajuden a reduir els espasmes gàstrics. Es recomana contra els paràsits intestinals.
Ingredients del pesto, fer-la al moment:
• 50 g de fulles d’alfàbrega fresca
• 2 alls
• 40 g de pinyons (poden ser ameles, avellanes o nous)
• 1/2 got d’oli d’oliva verge extra (120 ml)
• 100 g de formatge parmesà en pols
• 100 g de formatge de cabra en pols
• Sal
• Per a conservar la salsa cal posar-hi una capa d’oli al damunt i desar en un lloc refrigerat.

Salicaria. Lythrum salicaria L. Planta florida.

Creix a indrets frescals i vol aigua. Per això es troba a herbassars humits. Pot arribar a 100 cm d’alçada. Molt rica en tanins, motiu que dona per a ser anomenada estronca-sang o estroncaculs, doncs és astringent i s’ empra per tallar hemorràgies, diarrees, et.

FOTO WP

Alquequengi. Physalis alkekengi de la familia de les solanacies.

El fruit es menja i es diuretic.

Eurosiberiana creix a clarianes de bosc caducifoli.

Es cultiva facilment pero vol aigua i frescor.

para wp fito

I com marxo de vacances… sense res de tecnologia, aprofito us penjo dues fotos mes de Daucus carota L., la de la dreta és la pastanaga borda i l’altra és pastanaga cultivada. Si voleu saber-ne totes les seves utilitats… escolteu Radio Andorra i a la Lourdes Prat Ferrer……

para wp

 

Us deixo informació de diferents “àrniques” del nostre territori i de la tintura de cop.

Es troba al Pirineu l’Arnica montana L. subsp. montana de Nom Flor de tabac, Herba de cop i Àrnica (compte amb la seva recol•lecció). Però creixen i s’anomenen “àrnica” a: la Pulicaria dysenterica (L.) Bernh. anomenada també Herba de sant roc o Rebentadalla; la Inula montana L. anomenada també Herba del mal estrany, Àrnica borda o Ínula de muntanya; a mes de altres Inules, I. viscosa, I. Helenoides; la Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa denominada Barret de frare, Espinosa, Herba febrera, Margarida punxosa o Ull de bou; a mes de a altres especies de Doronicum, Senecio , etc. La majoria pertanyen a la Família de les Compostes. A mes, es troben altres herbes de cop: Hypericum perforatum, Lavandula angustifolia, Medicago sativa, Rosmarinus officinalis, Verbena officinalis, Salvia verbenaca i Sideritis hirsuta. Per a mes informació… podeu escoltar el Programa de cada dimarts a la tarda amb la Lourdes Prat Ferrer 

collage1

L’Hisop, Hyssopus officinalis L. de la família de les Labiades, també s’anomena Saborija borda. El trobem a la meitat nord de Catalunya, al la zona del Pirineu i PrePirineu en llocs oberts del bosc o en pastures. Pot arribar a tenir uns 60 cm d’alçada. Dels usos medicinals i alimentaris en parlaré a Radio Andorra amb la Lourdes Prat Ferrer  www.andorradifusio.ad

 

hysop

Què podem collir en aquests moments pels voltants i a dins de l’hort aromàtic i medicinal?

Doncs espígol (Lavandula angustifolia), orenga (Origanum vulgare L.) i espernallac (Santolina chamaecyparissus L.).
A l’orenga en català també li diuen Moraduix bord, i en castellà: Orégano. Viu a la Vora de boscs caducifolis i de camins de llocs frescals i humits de quasi tota Catalunya.
L’esparnellac gaudeix de moltes maneres de nombrar-lo: Asparrellat, Botgeta, Botja de sant joan, Camamilla, Camamilla de muntanya, Camamilla groga; i en castellà: Abrotano hembra, Manzanilla, Escoba mujeriega o Guardarropa. Es troba per tota Catalunya en erms, pastures, i sobre tot, a la vora dels camins tot fent catifes.
L’espigol cultivem una varietat, tot i que se’n troba de silvestre en brolles i vorades del bosc la Lavandula angustifolia Mill. subsp. pyrenaica (DC.) Guinea (Espic, Espígol, Espígol ver, Lavanda) al Pirineu i PrePirineu sempre mes a munt que la Lavandula latifolia Medik (Barballó, Espígol de fulla ampla, Espígol mascle, Lavanda). Les dues s’assemblen força, tot i que una manera molt fàcil de diferenciar-les es que la L. angustifolia te les bràctees amplament ovades i les fulles normalment més estretes (2-3 mm d’amplada).
Altres dos espècies de Lavanda que creixen a Catalunya son:
Lavandula dentata L. anomenat Encens silvestre, Espígol, Espígol retallat, Gal•landa o Lavanda. Creix aquí i allà i se’n troba amb dificultat.
Lavandula stoechas L. subsp. stoechas. Pobla la franja de la costa des de Le Boulou fins a Castelldefels i pel Baix Camp i priorat. Se’n diu Cap d’ase, Timosa, Tomanyí, i en castellà: Cantueso o Tomillo borriquero. Li agrada el Substrat Silici.

para blog

És moment de preparar oli aromatitzat de Porro de bosc

……. anomenat popularment també Porradell (Allium ampeloprasum L., Família: Liliàcies). En castellà s’anomena Puerro silvestre, Puerro agreste, o Puerro de viña.

Gaudeix de una distribució geogràfica de caire Mediterrani i a Catalunya el trobem a la vora de camps, erms, camins i horts a una amplia franja des del el mar fins a Olot, Manresa, Balaguer, Fraga o Gandesa i no creix al Pirineu. De una mida considerable, doncs pot arribar amb primaveres plujoses a fer-se de l’alçada d’una persona, floreix al juny i juliol. El bulb fa olor a all i es pot utilitzar però en arrencar el bulb ens quedem sense planta de manera que emprar les flors assegura la seva continuïtat. Les flors no son tant tendres con les de l’all rosa però es pot preparar amb elles rostits, fer-ne una truita o aromatitzar un oli.

Recordeu de recollir amb seny i sense rauxa

para blog2 copia

 

FITXES ” CULTIU CASOLÀ DE PLANTES CONDIMENTARIES, MEDICINALS I COSMÈTIQUES”

Son 20 fitxes de cultiu i usos a 12 € (IVA inclòs)

fixas1

fixas

Ja tenim el vídeo enllestit!

quasi una hora i 50 plantes útils que creixen be en un hort, doncs les podem cultivar, i d’altres herbes que apareixen dins l’hort o pels vorals que podem aprofitar.

Esperem us agradi!

Podeu aconseguir-lo enviant un mail a info@fitomon.com i us l’enviarem a casa (el preu és €12, iva i enviament inclòs).

cd caratulacd fitomon