Programa de   Larotonda Rtva del divendres 22/05/2015 Astrid van Ginkel, Responsable de FITOMON; Clara PladevalL, biòloga i investigadora del CENMA i Jordi Recasens, professor de la Universitat de Lleida ens visiten al programa per parlar-nos de les plantes i flors que podem recollir a Andorra i d’altres amb possibilitats culinàries.

la rotondahttp://www.andorradifusio.ad/media/rotonda-1a-part-22-05-15#.VWMs0qD9U2U.facebook

 

ANDORRA DIFUSIÓ – CARA O CREU – 20/05/2015

andorra dif.

http://www.andorradifusio.ad/…/entrevista-amb-astrid-van-ginkel

Temps de Saüc!

 Ara es recol·lecten les flors! La manera que us quedin grogues és collir al matí d’un dia solejat i deixar-les al sol tot el dia. Desprès es posa en una caixa de cartró a l’interior per acabar-les d’assecar.   sauco

Ús medicinal:

Refredats : Infusió de 3g de flors seques per tassa d’aigua, 3-4 cops al dia. Es un bon sudorífic i ajuda baixar la febre.

 Angines : Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Inflamació de les genives: Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Les flors s’empren en infusions, decoccions i gargarismes per la febre per problemes pectorals de las vies respiratòries, grip, refredat, bronquitis, gràcies a l’activitat sudorífica, expectorant, antitussígena, demulcent, i antiinflamatòria. És també diürètic, depuratiu, tònic venós, antireumàtic, antial·lèrgic i afavoreix la secreció làctica.

El suc de les baies, com a immunostimulant, i molt valorat en medicina preventiva per a les afeccions de la grip i renals.

Els fruits ben madurs menjats crus (més efectiu) o cuits en melmelades, xarops o vi tenen un efecte  laxant.

El suc de les baies per a afeccions reumàtiques.

Cosmètica:

La infusió de flors posada en el aigua del bany li dona a aquest un valor refrescant, a més que contribueix a curar les imperfeccions de la pell; grans, rascades, inflamacions, etc.

– Per eliminar les taques de la cara: Aplicar la infusió d’un grapat de flors en un litre i mig d’aigua.

Externament s’usa per a calmar les irritacions dels ulls (conjuntivitis) i les inflamacions i infeccions superficials de la pell, faringitis, vaginitis, sinusitis, edemes, angines, reuma, cistitis, al·lèrgies amb dolor articular i edema, dermatosis, ferides, cremades, neuràlgies, hemorroides, urticàries, per a combatre les cremades de la cara de les embarassades, genives inflamades i gargarismes en problemes en angines.

Us extern: Infusió: 60 a 80 g/l. Aplicar en forma de compreses, lociones o banys oculars.

Maceració en oli per al tractament de ferides i cremades.

Alimentació:

Flors de saüc arrebossades i bunyols :

Ingredients: 12 inflorescències de flors de saüc amb cua, 1-2 ous, 50 g de sucre, 120 g de farina, Un raig de Cervesa, Pessic sal, Oli per fregir

 Arrebossades: Separem la clara del rovell de l’ou. Barregem el rovell, la farina, cervesa i sucre. Batem la clara a punt de neu, i barregem suaument amb la pasta fins a una textura cremosa que vagi bé per arrebossar. En una paella posem a escalfar l’oli a foc mig. Es tracta d’agafar pel peduncle cada flor i passar-la per la massa i seguidament posar-la a fregir fins que tingui un to daurat. En treure-les les deixem sobre un paper absorbent.

Bunyols: També es poden afegir tots els ingredients, triturar i fregir.

Beguda gasosa, Xampany de flors de Saüc:

 Ingredients: 12-15 umbeles, 5 litres d’aigua, 2 llimones, 650 g sucre, 2 cull vinagre

 Preparació: Es dilueix el sucre en 2 litres aigua. Afegir resta d’ingredients en un recipient obert tapat amb una gasa. Deixar macerar  3-5 dies en lloc assolellat (la finestra). Desprès de 3-4 dies es formen unes bombolles. Filtrem i afegim 2 litres d’aigua. Guardem uns dies més, I obtenim un beguda gasosa. Per obtenir un beguda amb una mica d’alcohol i amb mes gas. Embotellar el líquid en ampolles de cava. Fixar el suro amb fil ferro. Emmagatzemar les ampolles horitzontalment unes 4 setmanes més.  Ull!!! perill d’explotar. Guardar les ampolles en lloc segur i sense riscos d’embrutar.

Xarop de saüc (febre)

1 l aigua

1 cullerada de postres o 10 flors de saüc

2 culleres petites de suc de llimona

500g de sucre

Escalfem tot per diluir el sucre,

.Bullir 3 minuts

.filtrar i envasem

.afegir 2 tassetes de mel.

.3 a 4 culleres soperes al dia

Guardar a la nevera 1 setmana

(si es vol es pot afegir 1 de farigola i 1 de boixac)

Us alimentari: Per donar un toc especial en un plat de postres o diluït amb aigua és molt refrescant.

 Gelea de flor de saüc

25-30 flors de saüc

1 l de suc de poma i llimones

suc de 2 llimones

500g de sucre

.Bollir la poma amb la llimona,

.Colar, afegir el sucre fins que faci bombolles, afegir les flors de saüc

.envasar en pots de vidre esterilitzats.

Suc de les baies

Separem els fruits de la tija.

Fem bullir les fruits amb aigua

Podem afegir Canyella, macis, vainilla o altres especies i sucre el gust

Cal colar pel “chino”

Melmelada Saüc

bullir baies i 1l d’aigua, passem pel “chino“.

Fem bullir el suc, 500g de sucre, el suc d’una llimona i canyella al gust.

Deixem refredar una cullerada de melmelada

Envasem en pots de vidre esterilitzats.

Gelat de Flor de Saüc

Si ja tenim xarop de Saüc serà un moment de preparar. Barregem 1 dl de xarop de Saüc amb 2-2,5 dl de nata muntada. I congelem.

Gelat de baies de Saüc

125g baies de Saüc

Pel de Llimona

1/4 de bastó de Canella

50 ml de vi negre

25 ml d’aigua

Deixem bullir poc a poc uns 20 minuts, passem pel xino, i deixem refredar.

2 dl de nata batem i barregem suaument amb el suc del Saüc,

fiquem al congelador .

Pastissets  Flor i baia

75g mantega, 75g sucre, 1 ou batem fins que quedi espumós, afegim 125g farina, i pastem

Reposar 20 minuts a la nevera

Amb el rodet aplanem la pasta  un gruix de 0,5cm – 1cm

Fer rodonetes (amb un got) i la mateixa quantitat cercle per les vores dels pastissets

Omplir amb mel de flor de Saüc i a sobre suc fet de les baies.

Al forn 180º 20-30 minuts

concurs-de-sals-portada1

En el Mercat de les espècies, productes i artesania una de les activitats de bandera és el concurs de sals aromatitzades amb dos nivells de participació:           professional i aficionat.

Us convidem a venir al Mercat a presentar la sal, o que la envieu per correu abans del 3 de juny (correu postal) a C/Ferran el Catòlic, 3 – 25200 Cervera            tlf. 973 532110 en un pot de vidre de 50ml (100 g.aprox), sense etiqueta juntament amb la Fitxa d’inscripció.                                                                                             Animeu-vos a presentar la sal !!                                                                                                      Tenim un jurat excepcional !!

http://eltrill.org/2015/05/18/5e-concurs-de-sal-condimentada-dargencola/

Boixerola. Gayuba. Arctostaphylos uva-ursi. Pirineus.                                                 Fulles antiseptic urinari gayuba

                      “Vespre a la 2” de TV2             

Programa 23 d’abril de 2015 (min.21′ – 38′ -47′ – 1:14:50) tv2-blog      

http://www.rtve.es/alacarta/videos/vespre-a-la-2/vespre-2-23-04-2015/3104415/

ROSAS

Aprofitant que és St Jordi (felicitats a tots!) deixeu-me que us parli de la ROSA per us alimentari, cosmètic i medicinal.

 De la família de les Rosàcies, de roses n’hi ha moltes especies i varietats, i tot just ara, a l’abril, comencen a florir. Qui no ha dit alguna vegada “Fresc com una rosa” o “A la rosa, l’amor si posa”. Doncs a traves del Llenguatge de les Flors la rosa de cent fulles o una de color vermell significa Amor.

 Tipus Espècies, varietats  –  Roses cultivades:

Rosa X damascena coneguda com Rosa de Damasco (origen Siria).

Rosa × centifolia (lit. cents de fulles/pètals), a partir d’aquesta es va originar un grup de les anomenades “roses antigues”, presents a moltes cases de pagès, masies, jardins i horts vells, de flor rosa bella i perfumada.

Rosa gallica, o rosal de França o de Provins, originari d’Europa central i meridional des de Turquia al Caucas.

 Roses silvestres a Catalunya. Unes 17

 1.pimpinellifolia

Rosa moschata Herm. Mosqueta, Rosa mosqueta, Roser mesquer, Satalia. Bardisses, marges de camins.

Rosa canina L. : Gavarrer, Gavarrera, Gratacul, Roser bord, Roser boscà, Roser caní, Roser d’hivern, Roser de marge, Roser salvatge

Rosa rubiginosa L. Englantina, Englantina roja, Gavarrera, Gavarrera rubiginosa, Rosa regina, Roser rubiginós, Roser vellutat

 1.tomentosa

2 .pendulina

 Cultiu i Recol·lecció

Cultivades a casa és molt millor.

Compte amb la recol·lecció silvestre, de qualitat i amb seny.

Els fruits es cullen d’octubre a gener, millor desprès de les primeres glaçades.

Les flors es cullen al maig.

 Part emprada: flors i fruits.

 OLI ESSENCIAL-HIDROLAT,

Rosa X damascena i R. centifolia

Tònic, antisèptic, Antidepressiu?, hepàtic, estomacal,… Evitar en embaràs.

Ayuveda: Harmonitza, bloquejos, fa fora pensaments negatius,   …

Hidrolat: Compte amb el concepte aigua floral, tònic de roses:

L’hidrolat de les flors de la rosa és tònic, antiinflamatori calmant, protector, condicionant, regenerador per pells malmeses i seques (pells seques) L’extracte aquos de les flors de rosa és astringent i antioxidant (pell greixoses). Acne.

Aigua i essències sintètiques (agitació: bromera).

FLOR SECA

Rosa gallica , Rosa X damascena i R. centifolia.

 OLI ROSA MOSQUETA

Rosa affinis rubiginosa, R. eglanteria, R. moschata i R. canina. Cultivades. Per arrugues, cicatrius i marques d’acne (pell mixta o seca).

ESCARAMUJO FRUIT

  1. canina , R. pimpinellifolia, i d’altres espècies silvestres. Monografia de Farmacopea Europea: Rosa pseudo-fructus

 PÈTALS FRESCS

Rosa X damascena i R. centifolia, altres…

Usos i aplicacions

 Pètals frescs, guardar a la nevera (10-12ºC) o en un gerro amb aigua. Si no sempre es poden assecar.

Pètals crus, cuites afegir al final.

Sencers doncs en triturar s’enfosqueixen.

Ornamental fresca al jardí, hort, o seca per fer un punt de llibre, quadre, felicitació.

Medicinal:           INFUSIÓ DEL FRUIT O DE LA FLOR

Fruit de R. canina i altres sp: 2-5 g diferents infusions al dia, tractament adjuvant de dolor i rigidesa en les articulacions associat amb osteoartritis (ESCOP). Etnobotànica: refredats (vit C).

 Flor de R. gallica, R. centifolia, R. damascena: 1-2 g / 200 ml aigua, gargarismes per inflamacions lleus de la mucosa oral i faringe, i, compresa humida aplicada a l’àrea afectada mes de 3 cops al dia per alleujar inflamacions menors de la pell, en el dos casos durant una setmana (Monog EMEA). Etnobotànica: tallar hemorràgies nasals, netejar els ulls amb lleganyes, morenes, diarrea, … (tanins).

Flor de R. gallica, grandiflora, provincialis, pimila, rubra: 1-2 g per dia us extern (comissió E).

 Cosmètica (topic):           cremes, llavis, bany de pètals, aromateràpia, massatge, neteja, tònic, AMB L’OLI ESSENCIAL, L’HIDROLAT, OLI DE ROSA MOSQUETA, FLORS.

CREMA. Nutritiva. Recipient de 125 ml ple de pètals frescos de rosa centifolia, 60 g de karité, 5 g cera abelles i 60 ml oli ameles.

 Aliment:           Les flors fresques o seques, l’aigua dels pètals i el fruit. Marida molt bé amb formatge fresc, parmesà, mato, gelat de nata, iogurt, pastis de formatge, pa, coca dolça, …

Les flors són ideals per aromatitzar sal, sucre, oli, mató, mantega, iogurt, arròs amb llet, gelat, torro, pastis, batut, mel, bunyols (que ja menjaven els romans) (20-30 pètals rosa centifolia, 60 g sucre, 120 g farina, i un raig de cervesa), caramel·litzats, amanida, macedonia, melmelada, gelea…

Els fruits per fer licors, vi, vinagre, melmelada (foie), amb mató, sorbet,…

1)      Melmelada de poma, menta i pètals de rosa.

Pomes acides pelades, 200-300 g sucre per kilo de pomes, un grapat de menta i pètals de rosa afegits al final.

  2)      Melmelada de pètals de rosa: pètals nets de 20 roses centifolia, 500 g de sucre, suc de 1 llimona, i 500 ml d’aigua + 1 poma; coure mitja hora en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Envasar.    

3)      Melmelada de fruits: 500 g de polpa neta, 250 g de poma o pera, 200 g de sucre, i coure mitja hora foc lent en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Passar per un sedàs per estar segurs que no queden pels. Envasar.     

4)      Gelea de Pètals de Rosa Centifolia

Ingredients:

1 l d’aigua de poma (1 l aigua, 2 pomes 1 llimona)

0,750 kg de sucre

4,5gr de pètals de rosa centifolia assecats i essència.

blog abril1

La Primavera, els Brots i la Supervivència del Vegetals. Els brots “resistents” formats abans del hivern, queden protegits del fred i la pèrdua d’aigua per escames. Aprofitant que estem de ple a la primavera, deixeu-me parlar de perquè broten les plantes, les quals passen per una latència hivernal ja que el creixement s’atura.
Els factors que porten al despertar dels brots poden ser externs (condicions favorables) i interns. La temperatura, el fotoperíode (la llargada del dia i de la nit) i les hormones son els mes importants.
La temperatura: caldria un determinat període de fred durant el hivern per a que els brots comencin a créixer, tot i que l’augment de temperatura ajudaria a sortir de l’aturada. Es a dir, calen mes hores fred que hores calor per al despertar.
El Fotoperíode: serien la quantitat de hores de llum continuada pot provocar la fi de la latència; inclús en plantes que no han passat per un període de fred. Sembla lògic pensar que son les escames dels brots les que perceben l’estímul. A las regions temperades, l’augment en la longitud dels dies i l’augment de la temperatura després del fred hivernal, son factors que permeten que pari la latència dels brots.
La Regulació hormonal: Les gibberel•lines tenen un paper important como agent regulador de la latència. S’ha vist que hi ha un augment endogen de gibberel•lines durante el hivern. La llum, el fred i el fitocrom (una proteïna fotoreceptora, un pigment que les plantes utilitzen per detectar la llum) incrementen la seva síntesi. Alguns dels seus efectes fisiològics son eliminar la dormició en brots i llavors. Però probablement la latència està regulada per la interacció entre inhibidors i promotors del creixement.
Un esquema simplificat d’aquesta resposta primaveral seria:
• Percepció de l’estímul (Tª i llum)
• Producció d’un senyal (biosíntesi i / o alliberament d’una o diverses fitohormones)
• Transport al lloc d’acció
• Interacció dels senyals amb les cèl•lules blanc a través d’un receptor
• Transducció cel•lular del senyal
• Modificació de l’expressió gènica
• Resposta fisiològica (creixement i diferenciació)

blog4

RECORDEU….

el dijous 16 d’abril ens podreu trobar al
Tres Unces d’Igualada!!
Xerrada – FITOTERÀPIA, us de les Plantes Medicinals
” Colesterol i hiperglucèmia”

Horari: de 19 a 20.30 h
Lloc: C/ Sant Magí, 67 d’Igualada
Cost: 10€ a pagar el mateix dia.
S’entregarà un tiquet de 10€ que serà bescanviable amb productes del Tres Unces.

Places limitades.
Cal Inscripció prèvia: tresunces@gmail.com
info@fitomon.com

Flor de cucut, primavera o prímula és com s’anomena.                                       Primula veris de la família de les primulacies.                                                                   Les arrels i les flors s’empren com expectorants, ajuden a treure mocs, en grip, refredat, etc.  Però cal anar amb compte, igual que amb altres plantes que contenen moltes saponines.

blog marzo