Tag Archives: ETNOBOTÀNICA

Ja tenim la regalèssia per enguany!

L’arrel gaudeix de propietats digestives i expectorant. Compte doncs puja la pressió regalessia

El passat dissabte 23 de maig vam fer la                    “Sortida de reconeixement de flora silvestre” a Talladell

prensa2 prensa1

És hora de fer oli de pericó.

Agafeu les flors fresques, poseu les en remull en oli d’oliva o d’ametlles, no cal a ple sol, i en dos mesos serà vermell, ja podreu colar i posar en un envàs rollon. Fantàstic per cops, picades 

oli perico

Programa de   Larotonda Rtva del divendres 22/05/2015 Astrid van Ginkel, Responsable de FITOMON; Clara PladevalL, biòloga i investigadora del CENMA i Jordi Recasens, professor de la Universitat de Lleida ens visiten al programa per parlar-nos de les plantes i flors que podem recollir a Andorra i d’altres amb possibilitats culinàries.

la rotondahttp://www.andorradifusio.ad/media/rotonda-1a-part-22-05-15#.VWMs0qD9U2U.facebook

 

Temps de Saüc!

 Ara es recol·lecten les flors! La manera que us quedin grogues és collir al matí d’un dia solejat i deixar-les al sol tot el dia. Desprès es posa en una caixa de cartró a l’interior per acabar-les d’assecar.   sauco

Ús medicinal:

Refredats : Infusió de 3g de flors seques per tassa d’aigua, 3-4 cops al dia. Es un bon sudorífic i ajuda baixar la febre.

 Angines : Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Inflamació de les genives: Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Les flors s’empren en infusions, decoccions i gargarismes per la febre per problemes pectorals de las vies respiratòries, grip, refredat, bronquitis, gràcies a l’activitat sudorífica, expectorant, antitussígena, demulcent, i antiinflamatòria. És també diürètic, depuratiu, tònic venós, antireumàtic, antial·lèrgic i afavoreix la secreció làctica.

El suc de les baies, com a immunostimulant, i molt valorat en medicina preventiva per a les afeccions de la grip i renals.

Els fruits ben madurs menjats crus (més efectiu) o cuits en melmelades, xarops o vi tenen un efecte  laxant.

El suc de les baies per a afeccions reumàtiques.

Cosmètica:

La infusió de flors posada en el aigua del bany li dona a aquest un valor refrescant, a més que contribueix a curar les imperfeccions de la pell; grans, rascades, inflamacions, etc.

– Per eliminar les taques de la cara: Aplicar la infusió d’un grapat de flors en un litre i mig d’aigua.

Externament s’usa per a calmar les irritacions dels ulls (conjuntivitis) i les inflamacions i infeccions superficials de la pell, faringitis, vaginitis, sinusitis, edemes, angines, reuma, cistitis, al·lèrgies amb dolor articular i edema, dermatosis, ferides, cremades, neuràlgies, hemorroides, urticàries, per a combatre les cremades de la cara de les embarassades, genives inflamades i gargarismes en problemes en angines.

Us extern: Infusió: 60 a 80 g/l. Aplicar en forma de compreses, lociones o banys oculars.

Maceració en oli per al tractament de ferides i cremades.

Alimentació:

Flors de saüc arrebossades i bunyols :

Ingredients: 12 inflorescències de flors de saüc amb cua, 1-2 ous, 50 g de sucre, 120 g de farina, Un raig de Cervesa, Pessic sal, Oli per fregir

 Arrebossades: Separem la clara del rovell de l’ou. Barregem el rovell, la farina, cervesa i sucre. Batem la clara a punt de neu, i barregem suaument amb la pasta fins a una textura cremosa que vagi bé per arrebossar. En una paella posem a escalfar l’oli a foc mig. Es tracta d’agafar pel peduncle cada flor i passar-la per la massa i seguidament posar-la a fregir fins que tingui un to daurat. En treure-les les deixem sobre un paper absorbent.

Bunyols: També es poden afegir tots els ingredients, triturar i fregir.

Beguda gasosa, Xampany de flors de Saüc:

 Ingredients: 12-15 umbeles, 5 litres d’aigua, 2 llimones, 650 g sucre, 2 cull vinagre

 Preparació: Es dilueix el sucre en 2 litres aigua. Afegir resta d’ingredients en un recipient obert tapat amb una gasa. Deixar macerar  3-5 dies en lloc assolellat (la finestra). Desprès de 3-4 dies es formen unes bombolles. Filtrem i afegim 2 litres d’aigua. Guardem uns dies més, I obtenim un beguda gasosa. Per obtenir un beguda amb una mica d’alcohol i amb mes gas. Embotellar el líquid en ampolles de cava. Fixar el suro amb fil ferro. Emmagatzemar les ampolles horitzontalment unes 4 setmanes més.  Ull!!! perill d’explotar. Guardar les ampolles en lloc segur i sense riscos d’embrutar.

Xarop de saüc (febre)

1 l aigua

1 cullerada de postres o 10 flors de saüc

2 culleres petites de suc de llimona

500g de sucre

Escalfem tot per diluir el sucre,

.Bullir 3 minuts

.filtrar i envasem

.afegir 2 tassetes de mel.

.3 a 4 culleres soperes al dia

Guardar a la nevera 1 setmana

(si es vol es pot afegir 1 de farigola i 1 de boixac)

Us alimentari: Per donar un toc especial en un plat de postres o diluït amb aigua és molt refrescant.

 Gelea de flor de saüc

25-30 flors de saüc

1 l de suc de poma i llimones

suc de 2 llimones

500g de sucre

.Bollir la poma amb la llimona,

.Colar, afegir el sucre fins que faci bombolles, afegir les flors de saüc

.envasar en pots de vidre esterilitzats.

Suc de les baies

Separem els fruits de la tija.

Fem bullir les fruits amb aigua

Podem afegir Canyella, macis, vainilla o altres especies i sucre el gust

Cal colar pel “chino”

Melmelada Saüc

bullir baies i 1l d’aigua, passem pel “chino“.

Fem bullir el suc, 500g de sucre, el suc d’una llimona i canyella al gust.

Deixem refredar una cullerada de melmelada

Envasem en pots de vidre esterilitzats.

Gelat de Flor de Saüc

Si ja tenim xarop de Saüc serà un moment de preparar. Barregem 1 dl de xarop de Saüc amb 2-2,5 dl de nata muntada. I congelem.

Gelat de baies de Saüc

125g baies de Saüc

Pel de Llimona

1/4 de bastó de Canella

50 ml de vi negre

25 ml d’aigua

Deixem bullir poc a poc uns 20 minuts, passem pel xino, i deixem refredar.

2 dl de nata batem i barregem suaument amb el suc del Saüc,

fiquem al congelador .

Pastissets  Flor i baia

75g mantega, 75g sucre, 1 ou batem fins que quedi espumós, afegim 125g farina, i pastem

Reposar 20 minuts a la nevera

Amb el rodet aplanem la pasta  un gruix de 0,5cm – 1cm

Fer rodonetes (amb un got) i la mateixa quantitat cercle per les vores dels pastissets

Omplir amb mel de flor de Saüc i a sobre suc fet de les baies.

Al forn 180º 20-30 minuts

Boixerola. Gayuba. Arctostaphylos uva-ursi. Pirineus.                                                 Fulles antiseptic urinari gayuba

blog abril1

La Primavera, els Brots i la Supervivència del Vegetals. Els brots “resistents” formats abans del hivern, queden protegits del fred i la pèrdua d’aigua per escames. Aprofitant que estem de ple a la primavera, deixeu-me parlar de perquè broten les plantes, les quals passen per una latència hivernal ja que el creixement s’atura.
Els factors que porten al despertar dels brots poden ser externs (condicions favorables) i interns. La temperatura, el fotoperíode (la llargada del dia i de la nit) i les hormones son els mes importants.
La temperatura: caldria un determinat període de fred durant el hivern per a que els brots comencin a créixer, tot i que l’augment de temperatura ajudaria a sortir de l’aturada. Es a dir, calen mes hores fred que hores calor per al despertar.
El Fotoperíode: serien la quantitat de hores de llum continuada pot provocar la fi de la latència; inclús en plantes que no han passat per un període de fred. Sembla lògic pensar que son les escames dels brots les que perceben l’estímul. A las regions temperades, l’augment en la longitud dels dies i l’augment de la temperatura després del fred hivernal, son factors que permeten que pari la latència dels brots.
La Regulació hormonal: Les gibberel•lines tenen un paper important como agent regulador de la latència. S’ha vist que hi ha un augment endogen de gibberel•lines durante el hivern. La llum, el fred i el fitocrom (una proteïna fotoreceptora, un pigment que les plantes utilitzen per detectar la llum) incrementen la seva síntesi. Alguns dels seus efectes fisiològics son eliminar la dormició en brots i llavors. Però probablement la latència està regulada per la interacció entre inhibidors i promotors del creixement.
Un esquema simplificat d’aquesta resposta primaveral seria:
• Percepció de l’estímul (Tª i llum)
• Producció d’un senyal (biosíntesi i / o alliberament d’una o diverses fitohormones)
• Transport al lloc d’acció
• Interacció dels senyals amb les cèl•lules blanc a través d’un receptor
• Transducció cel•lular del senyal
• Modificació de l’expressió gènica
• Resposta fisiològica (creixement i diferenciació)

blog4

RECORDEU….

el dijous 16 d’abril ens podreu trobar al
Tres Unces d’Igualada!!
Xerrada – FITOTERÀPIA, us de les Plantes Medicinals
” Colesterol i hiperglucèmia”

Horari: de 19 a 20.30 h
Lloc: C/ Sant Magí, 67 d’Igualada
Cost: 10€ a pagar el mateix dia.
S’entregarà un tiquet de 10€ que serà bescanviable amb productes del Tres Unces.

Places limitades.
Cal Inscripció prèvia: tresunces@gmail.com
info@fitomon.com

Flor de cucut, primavera o prímula és com s’anomena.                                       Primula veris de la família de les primulacies.                                                                   Les arrels i les flors s’empren com expectorants, ajuden a treure mocs, en grip, refredat, etc.  Però cal anar amb compte, igual que amb altres plantes que contenen moltes saponines.

blog marzo

Temps de Tussilago farfara L. de la família de les compostes.                 Anomenada tussilag, peu d’euga, pota de cavall, i curiosament, fill abans de mare, nom que descriu el fet que li surten les flors abans que les fulles!           Creix en zones elevades, frescals, marges i talussos, en sòls humits re moguts i sense altre vegetació.                                                                                                                     Els brots de les flors s’ empren en medicina xinesa, les fulles nosaltres com pectoral.  Compte amb els alkaloids pirrolizidinics.

para blog.