Tag Archives: ETNOBOTÀNICA

SORTIDA DE RECONEIXEMENT DE FLORA SILVESTRE

Les plantes que poden entrar a la cuina.

A càrrec de Astrid van Ginkel, assessora i divulgadora sobre els usos de les plantes, responsable de www.fitomon.com

Dia 19 d’abril, de 11 h a 13 h

Lloc de trobada: Bar d’Argençola. Es farà per les rodalies del poble, amb sortida i arribada al mateix.

FOTO8

Descripció de l’activitat:

La sortida al camp te com a màxim objectiu donar a conèixer i recuperar el us d’espècies vegetals del nostre entorn que poder ser incorporades a la gastronomia, tot redescobrint la botànica de especies silvestres autòctones aplicades a la alimentació que s’utilitzaven antigament i que ara estan en desús. Per això, s’ha de saber quina part s’empra, com collir-les per tal que no hi hagi un perill de conservació per a l’espècie i únicament la quantitat que ens cal, quan es recol·lecten i quants dies en podrem gaudir, on trobar-les i de quin lloc s’han de collir, quins poden ser els seus usos culinaris, si cal coure-les o es mengen fresques, com conservar-les, i sobre tot, saber-les identificar correctament, evitant equivocacions que suposarien un risc per la salut i els perills que comporten si no es recullen plantes de qualitat. El nostre entorn gaudeix d’una riquesa vegetal increïble, i sense gaires complicacions podem afegir personalitat a un plat i omplir-lo de sentit.

Inscripcions al mail: info@fitomon.com o Tf: 973532110

Inversió: 10€

Wasabi

wasabi blog

Avui us convido a donar un volt per l’orient, concretament per una cuina japonesa.                                                                                                                                       L’arrel de la Wasabia japonica Matsum., també anomenada rave japonès, és un condiment molt emprat doncs combina molt be amb sushi, marisc o peix cru, carn, pèsols, patates, i altres aliments típics de la cuina japonesa. Aquesta planta forma part de la família de les Brassicàcies, igual que la col, el nap, la mostassa, la ravenissa, la ruca o els créixens. El mes curiós del wasabi és l’efecte picant que comença fent pessigolles al nas, va pujant i acaba en la profunditat del front, tot i que marxa de seguida.                                                                                                                Com és que pica el nas i no la boca? Al igual que moltes de les plantes de la mateixa família, conté glucosinolats, responsables del gust picant i les propietats medicinals. Aquests compostos en trencar l’arrel, en contacte amb l’aigua i un enzim de la planta, alliberen isotiocianats que irriten les mucoses. Aquest procés és ràpid, per això, al cap de poques hores el wasabi s’ha “passat” doncs els compostos volàtils han marxat.                                                                                                Per quin motiu la planta fabrica els glucosinolats? en realitat actuen com un mecanisme de defensa envers herbívors, plagues i malalties.                                       El seu cultiu no és fàcil.                                                                                                            Aquesta arrel gaudeix de propietats desinfectants, per ferides, infeccions urinàries i respiratòries, però compte en abusar-ne. Via tòpica, interessa sobre tot pel seu efecte rubefacient (irritant).                                                                                   Es pot fer servir quan l’arrel és fresca, rascada sobre una superfície rugosa, generant una pasta de sabor intens però poc picant. Una altra manera de fer el wasabi, és fer una pasta del pols de l’arrel seca barrejat amb aigua, soja, etc, que és molt picant.

Temps de violetes

violetes blog

Aprofitament amb seny i sense rauxa. Avui mentre esperàvem la segona carretada de fems pel camp on plantarem les patates de la Quadrilla de l’hort he recollit flors de Viola odorata, la millor i mes aromàtica.

 A l’amanida, per fer pastissos, i sobretot, per a fer oli aromàtic.

oli violeta.blog

28març15

Lo Timó a la Segarra: forma d’obtenció i usos

farigola blog

La comarca de la Segarra, de 721,2 km2, es troba en un altiplà, a la Depressió Central catalana i comparteix límits amb l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Urgell, la Noguera i el Solsonès.                                                                                                  Formada per una vintena de municipis comptava amb una població de 22.825 habitants l’any 2009. De clima continental, te una pluviometria de 350 a 450 mm l’any.

L’objectiu d’aquest treball ha estat l’estudi etnobotànic sobre la forma d’obtenció i usos tradicionals del timó a la Segarra.

Es varen realitzar 55 entrevistes (enquesta semiestructurada) a 55 informants amb una mitjana d’edat de 73,7 anys, dels municipis de Cervera, Tarroja de Segarra, Sanaüja, Hostafrancs, Sedó i Biosca. La proporció de dones (81,82%) era mes elevada què la d’homes (18,18%).

Els resultats obtinguts han estat els següents:                                                                      El 92,7% dels pares dels informants ja recollien el timó.                                                El 80% dels informants cullen el timó que fan servir a casa en el seu mateix municipi tot i què el 16% es desplacen a altres municipis.                                             Un 61,5% consideren que la flor és la part de la planta que té mes virtut i un 30,77% creu què és tota la planta.                                                                                             El 66,6% considera què te mes virtut el timó de secà i de la solana i el 33,3% creu què és millor el del bosc.                                                                                                                La majoria el talla; i només l’arranquen el 3,64%.                                                              La majoria el cullen quan està florit a la primavera, i concretament per Setmana Santa un 21,8%, tot i què alguns esperen a fer-ho en lluna vella (7,27%). La quantitat collida varia, mai és més del necessari per a l’ús casolà anyal i pot oscil·lar entre 1 manat fins a 3 kg.                                                                                    Nomes un 9.09% el cultiven al jardí, hort o test, i 1 informant l’emprava per alguna plaga, insectes, de l’hort.                                                                                     Tothom l’asseca a l’ombra, penjat o estès, i el guarden en pots de vidre la majoria, també capses de cartró, malles, bosses, coixí de roba, tot i què un 14,55% el deixen penjant.                                                                                                     Ningú dóna timó per menjar als animals, però alguns l’empren per a curar ferides, sobre tot dels conills. Una minoria l’usen per diarrees, gastroenteritis, dolor de ventre, netejar la boca i ulls, de les mules, gos, gat, gallines, ovelles, vaques, ruc i cavall.

Per beneir la coca per Pasqua el feia servir un informant, i utilitzaven el timó com a protector de la casa 3 informants i un el penjava a la porta.

La majoria l’empren en guisats, per a fer sopa de timó i com a condiment de la carn i peix a la brasa, per a fer l’escabetx, per obtenir la mel de timó, o per les pizzes. Uns quants l’usen per fer olis aromatitzats, licors, per fer les olives, i una minoria l’usen per a bullir els Caragols.

La gran majoria d’informants utilitzen el timó assecat, tot i que un 18% l’empren fresc. El mes freqüent és l’ús de la planta florida però alguns informants utilitzen la flor sola (14,54%). La majoria el fa servir per a netejar i desinfectar ferides, per infeccions i llagues a la boca, pel refredat, i per a netejar els ulls. Menys informants l’usen pel mal de coll i angines, mal d’estomac, i una minoria el fan servir pel mal de dents i queixals, com a depurador de la sang, per afavorir la gana, pels cops, i com a antiinflamatori. 3 informants l’empraven com succedani del tabac, en posar-se una branqueta a la boca per no fumar tant.

La majoria dels informants empren el timó en forma d’Infusions i gargarismes, en rentats oculars, irrigacions vaginals; uns quants en fan decoccions, cataplasmes, bafs, col·liris, locions, inhalacions, olis vegetals macerats, i una minoria en fa banys, usa olis essencials, compreses, ènemes, lavatives, maceració, o vi medicinal.

Ja és hora de collir la marialluïsa

wp1

o anirem tard. Una bona podada…….

desprès l’assequem  wp2 o fem algun dels preparats que proposo a continuació.

La Lippia triphylla (L’Hér.) Kuntze és un arbust de la família de les Verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud. És senzill cultivar-la en jardins i horts però no li agrada el fred ni les gelades, vol sol i humitat. Les fulles son la part que s’utilitza per les seves virtuts medicinals i alimentaries doncs són riques, sobre tot, en oli essencial: citral i limonè, entre altres.

–    Ús medicinal: Molt útil per a expulsar els gasos de l’aparell digestiu, facilitar la digestió, mal estar per sensació de vòmit. Aparell respiratori: ajuda a expulsar les mucositats, reduir la tos
–   Ús a la Cuina: dona sabor a molts plats: verdures (crema de carbassa), peixos (bacallà, lluç, …), pollastre, pastissos (de xocolata), galetes, crema, mousse, etc. –   També entra a formar part de còctels (gintònic amb maria Lluïsa), ratafia, licor de maria Lluïsa, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un refrescant com un granissat.

Per extreure l’oli essencial que dona l’aroma cítric característic hi ha diferents opcions, macerar en oli vegetal, infusionada en aigua o en llet, barrejada amb sucre o preparant un xarop simple per afegir a un gelat; o addicionar directament unes gotes d’oli essencial de qualitat però compte doncs a altes dosis es neurotòxic i l’ús prolongat provoca irritació de la mucosa gàstrica.

Us passem informació de les activitats que s’organitzen a Prullans sobre les plantes, fruits silvestres i saber popular “perdut”.

El programa del dissabte 4:

10:00 mati. Inauguració d’una petita fira juntament amb una parada de llibres relacionats amb la temàtica. També hi haurà una petita exposició amb plantes i fruits silvestres de temporada de les nostres conrades.

10:00 mati: Sortida guiada amb la col·laboració del Parc del Cadí i on pels voltants de Prullans es farà un reconeixement i identificació de plantes i fruits silvestres.

17:00 h: Taula rodona amb gent gran del poble i voltants que ens explicaran les seves vivències de joves al camp i bosc. Mirarem de recuperar alguns records i saviesa popular al voltant dels usos de plantes i fruits silvestres.

*durant el dia es farà algun taller i jocs per als nens*

20:00 h. Cloenda de la fira

Ens veiem allà!

prullans

Aprofitament de les Flors d’Alfàbrega, Albahaca (Ocimum basilicum L.).

alf

Planta anual de la Família de les Labiades que pot arribar a fer 60 cm. És una planta què ens ha arribat d’Àsia i únicament viu si la Cultivem.

Es recol•lecten les fulles mes grans de sota y per què es faci mes gran i duri mes temps, s’han d’anar tallant les flors tan aviat surten. Aquest és el moment de fer oli aromàtic tot macerant les flors en un oli vegetal.
Les fulles picades al moment, sinó s’oxiden de seguida i s’enfosqueixen, serveixen per a condimentar amanides, arròs, pasta, patates, sopes de verdures, bolets, ous, guisats de qualsevol tipus. Una manera és fer salses per a acompanyar, la mes coneguda és el pesto. Es pot consumir fresca o seca, però quan es desseca perd moltíssim l’aroma. Jo faig un preparat de les fulles, all i oli, i ho congelo en petites porcions, que utilitzo durant el hivern. Les fulles tenen propietats medicinals, doncs afavoreixen la digestió i ajuden a reduir els espasmes gàstrics. Es recomana contra els paràsits intestinals.
Ingredients del pesto, fer-la al moment:
• 50 g de fulles d’alfàbrega fresca
• 2 alls
• 40 g de pinyons (poden ser ameles, avellanes o nous)
• 1/2 got d’oli d’oliva verge extra (120 ml)
• 100 g de formatge parmesà en pols
• 100 g de formatge de cabra en pols
• Sal
• Per a conservar la salsa cal posar-hi una capa d’oli al damunt i desar en un lloc refrigerat.

Salicaria. Lythrum salicaria L. Planta florida.

Creix a indrets frescals i vol aigua. Per això es troba a herbassars humits. Pot arribar a 100 cm d’alçada. Molt rica en tanins, motiu que dona per a ser anomenada estronca-sang o estroncaculs, doncs és astringent i s’ empra per tallar hemorràgies, diarrees, et.

FOTO WP

Alquequengi. Physalis alkekengi de la familia de les solanacies.

El fruit es menja i es diuretic.

Eurosiberiana creix a clarianes de bosc caducifoli.

Es cultiva facilment pero vol aigua i frescor.

para wp fito