Tag Archives: FLORA

Boixerola. Gayuba. Arctostaphylos uva-ursi. Pirineus.                                                 Fulles antiseptic urinari gayuba

ROSAS

Aprofitant que és St Jordi (felicitats a tots!) deixeu-me que us parli de la ROSA per us alimentari, cosmètic i medicinal.

 De la família de les Rosàcies, de roses n’hi ha moltes especies i varietats, i tot just ara, a l’abril, comencen a florir. Qui no ha dit alguna vegada “Fresc com una rosa” o “A la rosa, l’amor si posa”. Doncs a traves del Llenguatge de les Flors la rosa de cent fulles o una de color vermell significa Amor.

 Tipus Espècies, varietats  –  Roses cultivades:

Rosa X damascena coneguda com Rosa de Damasco (origen Siria).

Rosa × centifolia (lit. cents de fulles/pètals), a partir d’aquesta es va originar un grup de les anomenades “roses antigues”, presents a moltes cases de pagès, masies, jardins i horts vells, de flor rosa bella i perfumada.

Rosa gallica, o rosal de França o de Provins, originari d’Europa central i meridional des de Turquia al Caucas.

 Roses silvestres a Catalunya. Unes 17

 1.pimpinellifolia

Rosa moschata Herm. Mosqueta, Rosa mosqueta, Roser mesquer, Satalia. Bardisses, marges de camins.

Rosa canina L. : Gavarrer, Gavarrera, Gratacul, Roser bord, Roser boscà, Roser caní, Roser d’hivern, Roser de marge, Roser salvatge

Rosa rubiginosa L. Englantina, Englantina roja, Gavarrera, Gavarrera rubiginosa, Rosa regina, Roser rubiginós, Roser vellutat

 1.tomentosa

2 .pendulina

 Cultiu i Recol·lecció

Cultivades a casa és molt millor.

Compte amb la recol·lecció silvestre, de qualitat i amb seny.

Els fruits es cullen d’octubre a gener, millor desprès de les primeres glaçades.

Les flors es cullen al maig.

 Part emprada: flors i fruits.

 OLI ESSENCIAL-HIDROLAT,

Rosa X damascena i R. centifolia

Tònic, antisèptic, Antidepressiu?, hepàtic, estomacal,… Evitar en embaràs.

Ayuveda: Harmonitza, bloquejos, fa fora pensaments negatius,   …

Hidrolat: Compte amb el concepte aigua floral, tònic de roses:

L’hidrolat de les flors de la rosa és tònic, antiinflamatori calmant, protector, condicionant, regenerador per pells malmeses i seques (pells seques) L’extracte aquos de les flors de rosa és astringent i antioxidant (pell greixoses). Acne.

Aigua i essències sintètiques (agitació: bromera).

FLOR SECA

Rosa gallica , Rosa X damascena i R. centifolia.

 OLI ROSA MOSQUETA

Rosa affinis rubiginosa, R. eglanteria, R. moschata i R. canina. Cultivades. Per arrugues, cicatrius i marques d’acne (pell mixta o seca).

ESCARAMUJO FRUIT

  1. canina , R. pimpinellifolia, i d’altres espècies silvestres. Monografia de Farmacopea Europea: Rosa pseudo-fructus

 PÈTALS FRESCS

Rosa X damascena i R. centifolia, altres…

Usos i aplicacions

 Pètals frescs, guardar a la nevera (10-12ºC) o en un gerro amb aigua. Si no sempre es poden assecar.

Pètals crus, cuites afegir al final.

Sencers doncs en triturar s’enfosqueixen.

Ornamental fresca al jardí, hort, o seca per fer un punt de llibre, quadre, felicitació.

Medicinal:           INFUSIÓ DEL FRUIT O DE LA FLOR

Fruit de R. canina i altres sp: 2-5 g diferents infusions al dia, tractament adjuvant de dolor i rigidesa en les articulacions associat amb osteoartritis (ESCOP). Etnobotànica: refredats (vit C).

 Flor de R. gallica, R. centifolia, R. damascena: 1-2 g / 200 ml aigua, gargarismes per inflamacions lleus de la mucosa oral i faringe, i, compresa humida aplicada a l’àrea afectada mes de 3 cops al dia per alleujar inflamacions menors de la pell, en el dos casos durant una setmana (Monog EMEA). Etnobotànica: tallar hemorràgies nasals, netejar els ulls amb lleganyes, morenes, diarrea, … (tanins).

Flor de R. gallica, grandiflora, provincialis, pimila, rubra: 1-2 g per dia us extern (comissió E).

 Cosmètica (topic):           cremes, llavis, bany de pètals, aromateràpia, massatge, neteja, tònic, AMB L’OLI ESSENCIAL, L’HIDROLAT, OLI DE ROSA MOSQUETA, FLORS.

CREMA. Nutritiva. Recipient de 125 ml ple de pètals frescos de rosa centifolia, 60 g de karité, 5 g cera abelles i 60 ml oli ameles.

 Aliment:           Les flors fresques o seques, l’aigua dels pètals i el fruit. Marida molt bé amb formatge fresc, parmesà, mato, gelat de nata, iogurt, pastis de formatge, pa, coca dolça, …

Les flors són ideals per aromatitzar sal, sucre, oli, mató, mantega, iogurt, arròs amb llet, gelat, torro, pastis, batut, mel, bunyols (que ja menjaven els romans) (20-30 pètals rosa centifolia, 60 g sucre, 120 g farina, i un raig de cervesa), caramel·litzats, amanida, macedonia, melmelada, gelea…

Els fruits per fer licors, vi, vinagre, melmelada (foie), amb mató, sorbet,…

1)      Melmelada de poma, menta i pètals de rosa.

Pomes acides pelades, 200-300 g sucre per kilo de pomes, un grapat de menta i pètals de rosa afegits al final.

  2)      Melmelada de pètals de rosa: pètals nets de 20 roses centifolia, 500 g de sucre, suc de 1 llimona, i 500 ml d’aigua + 1 poma; coure mitja hora en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Envasar.    

3)      Melmelada de fruits: 500 g de polpa neta, 250 g de poma o pera, 200 g de sucre, i coure mitja hora foc lent en olla tapada. Apagar i no obrir fins estar freda. Passar per un sedàs per estar segurs que no queden pels. Envasar.     

4)      Gelea de Pètals de Rosa Centifolia

Ingredients:

1 l d’aigua de poma (1 l aigua, 2 pomes 1 llimona)

0,750 kg de sucre

4,5gr de pètals de rosa centifolia assecats i essència.

blog abril1

La Primavera, els Brots i la Supervivència del Vegetals. Els brots “resistents” formats abans del hivern, queden protegits del fred i la pèrdua d’aigua per escames. Aprofitant que estem de ple a la primavera, deixeu-me parlar de perquè broten les plantes, les quals passen per una latència hivernal ja que el creixement s’atura.
Els factors que porten al despertar dels brots poden ser externs (condicions favorables) i interns. La temperatura, el fotoperíode (la llargada del dia i de la nit) i les hormones son els mes importants.
La temperatura: caldria un determinat període de fred durant el hivern per a que els brots comencin a créixer, tot i que l’augment de temperatura ajudaria a sortir de l’aturada. Es a dir, calen mes hores fred que hores calor per al despertar.
El Fotoperíode: serien la quantitat de hores de llum continuada pot provocar la fi de la latència; inclús en plantes que no han passat per un període de fred. Sembla lògic pensar que son les escames dels brots les que perceben l’estímul. A las regions temperades, l’augment en la longitud dels dies i l’augment de la temperatura després del fred hivernal, son factors que permeten que pari la latència dels brots.
La Regulació hormonal: Les gibberel•lines tenen un paper important como agent regulador de la latència. S’ha vist que hi ha un augment endogen de gibberel•lines durante el hivern. La llum, el fred i el fitocrom (una proteïna fotoreceptora, un pigment que les plantes utilitzen per detectar la llum) incrementen la seva síntesi. Alguns dels seus efectes fisiològics son eliminar la dormició en brots i llavors. Però probablement la latència està regulada per la interacció entre inhibidors i promotors del creixement.
Un esquema simplificat d’aquesta resposta primaveral seria:
• Percepció de l’estímul (Tª i llum)
• Producció d’un senyal (biosíntesi i / o alliberament d’una o diverses fitohormones)
• Transport al lloc d’acció
• Interacció dels senyals amb les cèl•lules blanc a través d’un receptor
• Transducció cel•lular del senyal
• Modificació de l’expressió gènica
• Resposta fisiològica (creixement i diferenciació)

blog4

Flor de cucut, primavera o prímula és com s’anomena.                                       Primula veris de la família de les primulacies.                                                                   Les arrels i les flors s’empren com expectorants, ajuden a treure mocs, en grip, refredat, etc.  Però cal anar amb compte, igual que amb altres plantes que contenen moltes saponines.

blog marzo

Temps de Tussilago farfara L. de la família de les compostes.                 Anomenada tussilag, peu d’euga, pota de cavall, i curiosament, fill abans de mare, nom que descriu el fet que li surten les flors abans que les fulles!           Creix en zones elevades, frescals, marges i talussos, en sòls humits re moguts i sense altre vegetació.                                                                                                                     Els brots de les flors s’ empren en medicina xinesa, les fulles nosaltres com pectoral.  Compte amb els alkaloids pirrolizidinics.

para blog.

SORTIDA DE RECONEIXEMENT DE FLORA SILVESTRE

Les plantes que poden entrar a la cuina.

A càrrec de Astrid van Ginkel, assessora i divulgadora sobre els usos de les plantes, responsable de www.fitomon.com

Dia 19 d’abril, de 11 h a 13 h

Lloc de trobada: Bar d’Argençola. Es farà per les rodalies del poble, amb sortida i arribada al mateix.

FOTO8

Descripció de l’activitat:

La sortida al camp te com a màxim objectiu donar a conèixer i recuperar el us d’espècies vegetals del nostre entorn que poder ser incorporades a la gastronomia, tot redescobrint la botànica de especies silvestres autòctones aplicades a la alimentació que s’utilitzaven antigament i que ara estan en desús. Per això, s’ha de saber quina part s’empra, com collir-les per tal que no hi hagi un perill de conservació per a l’espècie i únicament la quantitat que ens cal, quan es recol·lecten i quants dies en podrem gaudir, on trobar-les i de quin lloc s’han de collir, quins poden ser els seus usos culinaris, si cal coure-les o es mengen fresques, com conservar-les, i sobre tot, saber-les identificar correctament, evitant equivocacions que suposarien un risc per la salut i els perills que comporten si no es recullen plantes de qualitat. El nostre entorn gaudeix d’una riquesa vegetal increïble, i sense gaires complicacions podem afegir personalitat a un plat i omplir-lo de sentit.

Inscripcions al mail: info@fitomon.com o Tf: 973532110

Inversió: 10€

Temps de violetes

violetes blog

Aprofitament amb seny i sense rauxa. Avui mentre esperàvem la segona carretada de fems pel camp on plantarem les patates de la Quadrilla de l’hort he recollit flors de Viola odorata, la millor i mes aromàtica.

 A l’amanida, per fer pastissos, i sobretot, per a fer oli aromàtic.

oli violeta.blog

Lo Timó a la Segarra: forma d’obtenció i usos

farigola blog

La comarca de la Segarra, de 721,2 km2, es troba en un altiplà, a la Depressió Central catalana i comparteix límits amb l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Urgell, la Noguera i el Solsonès.                                                                                                  Formada per una vintena de municipis comptava amb una població de 22.825 habitants l’any 2009. De clima continental, te una pluviometria de 350 a 450 mm l’any.

L’objectiu d’aquest treball ha estat l’estudi etnobotànic sobre la forma d’obtenció i usos tradicionals del timó a la Segarra.

Es varen realitzar 55 entrevistes (enquesta semiestructurada) a 55 informants amb una mitjana d’edat de 73,7 anys, dels municipis de Cervera, Tarroja de Segarra, Sanaüja, Hostafrancs, Sedó i Biosca. La proporció de dones (81,82%) era mes elevada què la d’homes (18,18%).

Els resultats obtinguts han estat els següents:                                                                      El 92,7% dels pares dels informants ja recollien el timó.                                                El 80% dels informants cullen el timó que fan servir a casa en el seu mateix municipi tot i què el 16% es desplacen a altres municipis.                                             Un 61,5% consideren que la flor és la part de la planta que té mes virtut i un 30,77% creu què és tota la planta.                                                                                             El 66,6% considera què te mes virtut el timó de secà i de la solana i el 33,3% creu què és millor el del bosc.                                                                                                                La majoria el talla; i només l’arranquen el 3,64%.                                                              La majoria el cullen quan està florit a la primavera, i concretament per Setmana Santa un 21,8%, tot i què alguns esperen a fer-ho en lluna vella (7,27%). La quantitat collida varia, mai és més del necessari per a l’ús casolà anyal i pot oscil·lar entre 1 manat fins a 3 kg.                                                                                    Nomes un 9.09% el cultiven al jardí, hort o test, i 1 informant l’emprava per alguna plaga, insectes, de l’hort.                                                                                     Tothom l’asseca a l’ombra, penjat o estès, i el guarden en pots de vidre la majoria, també capses de cartró, malles, bosses, coixí de roba, tot i què un 14,55% el deixen penjant.                                                                                                     Ningú dóna timó per menjar als animals, però alguns l’empren per a curar ferides, sobre tot dels conills. Una minoria l’usen per diarrees, gastroenteritis, dolor de ventre, netejar la boca i ulls, de les mules, gos, gat, gallines, ovelles, vaques, ruc i cavall.

Per beneir la coca per Pasqua el feia servir un informant, i utilitzaven el timó com a protector de la casa 3 informants i un el penjava a la porta.

La majoria l’empren en guisats, per a fer sopa de timó i com a condiment de la carn i peix a la brasa, per a fer l’escabetx, per obtenir la mel de timó, o per les pizzes. Uns quants l’usen per fer olis aromatitzats, licors, per fer les olives, i una minoria l’usen per a bullir els Caragols.

La gran majoria d’informants utilitzen el timó assecat, tot i que un 18% l’empren fresc. El mes freqüent és l’ús de la planta florida però alguns informants utilitzen la flor sola (14,54%). La majoria el fa servir per a netejar i desinfectar ferides, per infeccions i llagues a la boca, pel refredat, i per a netejar els ulls. Menys informants l’usen pel mal de coll i angines, mal d’estomac, i una minoria el fan servir pel mal de dents i queixals, com a depurador de la sang, per afavorir la gana, pels cops, i com a antiinflamatori. 3 informants l’empraven com succedani del tabac, en posar-se una branqueta a la boca per no fumar tant.

La majoria dels informants empren el timó en forma d’Infusions i gargarismes, en rentats oculars, irrigacions vaginals; uns quants en fan decoccions, cataplasmes, bafs, col·liris, locions, inhalacions, olis vegetals macerats, i una minoria en fa banys, usa olis essencials, compreses, ènemes, lavatives, maceració, o vi medicinal.

Aprofitament de les Flors d’Alfàbrega, Albahaca (Ocimum basilicum L.).

alf

Planta anual de la Família de les Labiades que pot arribar a fer 60 cm. És una planta què ens ha arribat d’Àsia i únicament viu si la Cultivem.

Es recol•lecten les fulles mes grans de sota y per què es faci mes gran i duri mes temps, s’han d’anar tallant les flors tan aviat surten. Aquest és el moment de fer oli aromàtic tot macerant les flors en un oli vegetal.
Les fulles picades al moment, sinó s’oxiden de seguida i s’enfosqueixen, serveixen per a condimentar amanides, arròs, pasta, patates, sopes de verdures, bolets, ous, guisats de qualsevol tipus. Una manera és fer salses per a acompanyar, la mes coneguda és el pesto. Es pot consumir fresca o seca, però quan es desseca perd moltíssim l’aroma. Jo faig un preparat de les fulles, all i oli, i ho congelo en petites porcions, que utilitzo durant el hivern. Les fulles tenen propietats medicinals, doncs afavoreixen la digestió i ajuden a reduir els espasmes gàstrics. Es recomana contra els paràsits intestinals.
Ingredients del pesto, fer-la al moment:
• 50 g de fulles d’alfàbrega fresca
• 2 alls
• 40 g de pinyons (poden ser ameles, avellanes o nous)
• 1/2 got d’oli d’oliva verge extra (120 ml)
• 100 g de formatge parmesà en pols
• 100 g de formatge de cabra en pols
• Sal
• Per a conservar la salsa cal posar-hi una capa d’oli al damunt i desar en un lloc refrigerat.

Salicaria. Lythrum salicaria L. Planta florida.

Creix a indrets frescals i vol aigua. Per això es troba a herbassars humits. Pot arribar a 100 cm d’alçada. Molt rica en tanins, motiu que dona per a ser anomenada estronca-sang o estroncaculs, doncs és astringent i s’ empra per tallar hemorràgies, diarrees, et.

FOTO WP