Tag Archives: Recol.lecció

Ja tenim la regalèssia per enguany!

L’arrel gaudeix de propietats digestives i expectorant. Compte doncs puja la pressió regalessia

El passat dissabte 23 de maig vam fer la                    “Sortida de reconeixement de flora silvestre” a Talladell

prensa2 prensa1

És hora de fer oli de pericó.

Agafeu les flors fresques, poseu les en remull en oli d’oliva o d’ametlles, no cal a ple sol, i en dos mesos serà vermell, ja podreu colar i posar en un envàs rollon. Fantàstic per cops, picades 

oli perico

Temps de Saüc!

 Ara es recol·lecten les flors! La manera que us quedin grogues és collir al matí d’un dia solejat i deixar-les al sol tot el dia. Desprès es posa en una caixa de cartró a l’interior per acabar-les d’assecar.   sauco

Ús medicinal:

Refredats : Infusió de 3g de flors seques per tassa d’aigua, 3-4 cops al dia. Es un bon sudorífic i ajuda baixar la febre.

 Angines : Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Inflamació de les genives: Gàrgares amb la infusió de flors seques per litre d’aigua.

Les flors s’empren en infusions, decoccions i gargarismes per la febre per problemes pectorals de las vies respiratòries, grip, refredat, bronquitis, gràcies a l’activitat sudorífica, expectorant, antitussígena, demulcent, i antiinflamatòria. És també diürètic, depuratiu, tònic venós, antireumàtic, antial·lèrgic i afavoreix la secreció làctica.

El suc de les baies, com a immunostimulant, i molt valorat en medicina preventiva per a les afeccions de la grip i renals.

Els fruits ben madurs menjats crus (més efectiu) o cuits en melmelades, xarops o vi tenen un efecte  laxant.

El suc de les baies per a afeccions reumàtiques.

Cosmètica:

La infusió de flors posada en el aigua del bany li dona a aquest un valor refrescant, a més que contribueix a curar les imperfeccions de la pell; grans, rascades, inflamacions, etc.

– Per eliminar les taques de la cara: Aplicar la infusió d’un grapat de flors en un litre i mig d’aigua.

Externament s’usa per a calmar les irritacions dels ulls (conjuntivitis) i les inflamacions i infeccions superficials de la pell, faringitis, vaginitis, sinusitis, edemes, angines, reuma, cistitis, al·lèrgies amb dolor articular i edema, dermatosis, ferides, cremades, neuràlgies, hemorroides, urticàries, per a combatre les cremades de la cara de les embarassades, genives inflamades i gargarismes en problemes en angines.

Us extern: Infusió: 60 a 80 g/l. Aplicar en forma de compreses, lociones o banys oculars.

Maceració en oli per al tractament de ferides i cremades.

Alimentació:

Flors de saüc arrebossades i bunyols :

Ingredients: 12 inflorescències de flors de saüc amb cua, 1-2 ous, 50 g de sucre, 120 g de farina, Un raig de Cervesa, Pessic sal, Oli per fregir

 Arrebossades: Separem la clara del rovell de l’ou. Barregem el rovell, la farina, cervesa i sucre. Batem la clara a punt de neu, i barregem suaument amb la pasta fins a una textura cremosa que vagi bé per arrebossar. En una paella posem a escalfar l’oli a foc mig. Es tracta d’agafar pel peduncle cada flor i passar-la per la massa i seguidament posar-la a fregir fins que tingui un to daurat. En treure-les les deixem sobre un paper absorbent.

Bunyols: També es poden afegir tots els ingredients, triturar i fregir.

Beguda gasosa, Xampany de flors de Saüc:

 Ingredients: 12-15 umbeles, 5 litres d’aigua, 2 llimones, 650 g sucre, 2 cull vinagre

 Preparació: Es dilueix el sucre en 2 litres aigua. Afegir resta d’ingredients en un recipient obert tapat amb una gasa. Deixar macerar  3-5 dies en lloc assolellat (la finestra). Desprès de 3-4 dies es formen unes bombolles. Filtrem i afegim 2 litres d’aigua. Guardem uns dies més, I obtenim un beguda gasosa. Per obtenir un beguda amb una mica d’alcohol i amb mes gas. Embotellar el líquid en ampolles de cava. Fixar el suro amb fil ferro. Emmagatzemar les ampolles horitzontalment unes 4 setmanes més.  Ull!!! perill d’explotar. Guardar les ampolles en lloc segur i sense riscos d’embrutar.

Xarop de saüc (febre)

1 l aigua

1 cullerada de postres o 10 flors de saüc

2 culleres petites de suc de llimona

500g de sucre

Escalfem tot per diluir el sucre,

.Bullir 3 minuts

.filtrar i envasem

.afegir 2 tassetes de mel.

.3 a 4 culleres soperes al dia

Guardar a la nevera 1 setmana

(si es vol es pot afegir 1 de farigola i 1 de boixac)

Us alimentari: Per donar un toc especial en un plat de postres o diluït amb aigua és molt refrescant.

 Gelea de flor de saüc

25-30 flors de saüc

1 l de suc de poma i llimones

suc de 2 llimones

500g de sucre

.Bollir la poma amb la llimona,

.Colar, afegir el sucre fins que faci bombolles, afegir les flors de saüc

.envasar en pots de vidre esterilitzats.

Suc de les baies

Separem els fruits de la tija.

Fem bullir les fruits amb aigua

Podem afegir Canyella, macis, vainilla o altres especies i sucre el gust

Cal colar pel “chino”

Melmelada Saüc

bullir baies i 1l d’aigua, passem pel “chino“.

Fem bullir el suc, 500g de sucre, el suc d’una llimona i canyella al gust.

Deixem refredar una cullerada de melmelada

Envasem en pots de vidre esterilitzats.

Gelat de Flor de Saüc

Si ja tenim xarop de Saüc serà un moment de preparar. Barregem 1 dl de xarop de Saüc amb 2-2,5 dl de nata muntada. I congelem.

Gelat de baies de Saüc

125g baies de Saüc

Pel de Llimona

1/4 de bastó de Canella

50 ml de vi negre

25 ml d’aigua

Deixem bullir poc a poc uns 20 minuts, passem pel xino, i deixem refredar.

2 dl de nata batem i barregem suaument amb el suc del Saüc,

fiquem al congelador .

Pastissets  Flor i baia

75g mantega, 75g sucre, 1 ou batem fins que quedi espumós, afegim 125g farina, i pastem

Reposar 20 minuts a la nevera

Amb el rodet aplanem la pasta  un gruix de 0,5cm – 1cm

Fer rodonetes (amb un got) i la mateixa quantitat cercle per les vores dels pastissets

Omplir amb mel de flor de Saüc i a sobre suc fet de les baies.

Al forn 180º 20-30 minuts

Temps de violetes

violetes blog

Aprofitament amb seny i sense rauxa. Avui mentre esperàvem la segona carretada de fems pel camp on plantarem les patates de la Quadrilla de l’hort he recollit flors de Viola odorata, la millor i mes aromàtica.

 A l’amanida, per fer pastissos, i sobretot, per a fer oli aromàtic.

oli violeta.blog

Ja és hora de collir la marialluïsa

wp1

o anirem tard. Una bona podada…….

desprès l’assequem  wp2 o fem algun dels preparats que proposo a continuació.

La Lippia triphylla (L’Hér.) Kuntze és un arbust de la família de les Verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud. És senzill cultivar-la en jardins i horts però no li agrada el fred ni les gelades, vol sol i humitat. Les fulles son la part que s’utilitza per les seves virtuts medicinals i alimentaries doncs són riques, sobre tot, en oli essencial: citral i limonè, entre altres.

–    Ús medicinal: Molt útil per a expulsar els gasos de l’aparell digestiu, facilitar la digestió, mal estar per sensació de vòmit. Aparell respiratori: ajuda a expulsar les mucositats, reduir la tos
–   Ús a la Cuina: dona sabor a molts plats: verdures (crema de carbassa), peixos (bacallà, lluç, …), pollastre, pastissos (de xocolata), galetes, crema, mousse, etc. –   També entra a formar part de còctels (gintònic amb maria Lluïsa), ratafia, licor de maria Lluïsa, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un refrescant com un granissat.

Per extreure l’oli essencial que dona l’aroma cítric característic hi ha diferents opcions, macerar en oli vegetal, infusionada en aigua o en llet, barrejada amb sucre o preparant un xarop simple per afegir a un gelat; o addicionar directament unes gotes d’oli essencial de qualitat però compte doncs a altes dosis es neurotòxic i l’ús prolongat provoca irritació de la mucosa gàstrica.

Us deixo informació de diferents “àrniques” del nostre territori i de la tintura de cop.

Es troba al Pirineu l’Arnica montana L. subsp. montana de Nom Flor de tabac, Herba de cop i Àrnica (compte amb la seva recol•lecció). Però creixen i s’anomenen “àrnica” a: la Pulicaria dysenterica (L.) Bernh. anomenada també Herba de sant roc o Rebentadalla; la Inula montana L. anomenada també Herba del mal estrany, Àrnica borda o Ínula de muntanya; a mes de altres Inules, I. viscosa, I. Helenoides; la Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa denominada Barret de frare, Espinosa, Herba febrera, Margarida punxosa o Ull de bou; a mes de a altres especies de Doronicum, Senecio , etc. La majoria pertanyen a la Família de les Compostes. A mes, es troben altres herbes de cop: Hypericum perforatum, Lavandula angustifolia, Medicago sativa, Rosmarinus officinalis, Verbena officinalis, Salvia verbenaca i Sideritis hirsuta. Per a mes informació… podeu escoltar el Programa de cada dimarts a la tarda amb la Lourdes Prat Ferrer 

collage1

L’Hisop, Hyssopus officinalis L. de la família de les Labiades, també s’anomena Saborija borda. El trobem a la meitat nord de Catalunya, al la zona del Pirineu i PrePirineu en llocs oberts del bosc o en pastures. Pot arribar a tenir uns 60 cm d’alçada. Dels usos medicinals i alimentaris en parlaré a Radio Andorra amb la Lourdes Prat Ferrer  www.andorradifusio.ad

 

hysop

Què podem collir en aquests moments pels voltants i a dins de l’hort aromàtic i medicinal?

Doncs espígol (Lavandula angustifolia), orenga (Origanum vulgare L.) i espernallac (Santolina chamaecyparissus L.).
A l’orenga en català també li diuen Moraduix bord, i en castellà: Orégano. Viu a la Vora de boscs caducifolis i de camins de llocs frescals i humits de quasi tota Catalunya.
L’esparnellac gaudeix de moltes maneres de nombrar-lo: Asparrellat, Botgeta, Botja de sant joan, Camamilla, Camamilla de muntanya, Camamilla groga; i en castellà: Abrotano hembra, Manzanilla, Escoba mujeriega o Guardarropa. Es troba per tota Catalunya en erms, pastures, i sobre tot, a la vora dels camins tot fent catifes.
L’espigol cultivem una varietat, tot i que se’n troba de silvestre en brolles i vorades del bosc la Lavandula angustifolia Mill. subsp. pyrenaica (DC.) Guinea (Espic, Espígol, Espígol ver, Lavanda) al Pirineu i PrePirineu sempre mes a munt que la Lavandula latifolia Medik (Barballó, Espígol de fulla ampla, Espígol mascle, Lavanda). Les dues s’assemblen força, tot i que una manera molt fàcil de diferenciar-les es que la L. angustifolia te les bràctees amplament ovades i les fulles normalment més estretes (2-3 mm d’amplada).
Altres dos espècies de Lavanda que creixen a Catalunya son:
Lavandula dentata L. anomenat Encens silvestre, Espígol, Espígol retallat, Gal•landa o Lavanda. Creix aquí i allà i se’n troba amb dificultat.
Lavandula stoechas L. subsp. stoechas. Pobla la franja de la costa des de Le Boulou fins a Castelldefels i pel Baix Camp i priorat. Se’n diu Cap d’ase, Timosa, Tomanyí, i en castellà: Cantueso o Tomillo borriquero. Li agrada el Substrat Silici.

para blog

És moment de preparar oli aromatitzat de Porro de bosc

……. anomenat popularment també Porradell (Allium ampeloprasum L., Família: Liliàcies). En castellà s’anomena Puerro silvestre, Puerro agreste, o Puerro de viña.

Gaudeix de una distribució geogràfica de caire Mediterrani i a Catalunya el trobem a la vora de camps, erms, camins i horts a una amplia franja des del el mar fins a Olot, Manresa, Balaguer, Fraga o Gandesa i no creix al Pirineu. De una mida considerable, doncs pot arribar amb primaveres plujoses a fer-se de l’alçada d’una persona, floreix al juny i juliol. El bulb fa olor a all i es pot utilitzar però en arrencar el bulb ens quedem sense planta de manera que emprar les flors assegura la seva continuïtat. Les flors no son tant tendres con les de l’all rosa però es pot preparar amb elles rostits, fer-ne una truita o aromatitzar un oli.

Recordeu de recollir amb seny i sense rauxa

para blog2 copia